FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents. Que ha sorgit de l'encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos. Que resulta de la influència de cultures diferents. Música mestissa. Cuina mestissa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'habitud del moviment per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura. Se m'han encondolit les cames de seure tanta estona. El meu pare s'encondoleix tot si està massa estona quiet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família. Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir parent per matrimoni. El pare el volia emparentar amb els Roca de Figueres. Esdevenir parent per matrimoni. Hauries de pensar bé amb qui t'emparentes! estar emparentat Tenir parentiu. Està emparentat amb les millors famílies del poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de patriarca. Jurisdicció d'un patriarca. Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare. Forma d'organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc. [...]
